10 de març 2017

IES MALILLA

NO...NO ENS DEIXARIEN

Avui ella i jo estàvem assegudes a l’últim escaló de l’escala que porta a la sala del servei,  teníem fred i ens vàrem abraçar. Mentre ens abraçàvem podia notar el tacte del seu vestit de cotó tocant amb la meua vestimenta de simple serventa,  també podia notar com el seu cos em donava el calor que contrastava amb el fred hivernal que feia en aquest lloc. Mentre les dues ens envoltàvem amb els braços vam veure baixar el senyor Petarol acompanyat del majordom de la maison, tot dos vam saludar-lo mentre marxava cap a la cuina. Continuàrem abraçant-nos sense dir res durant deu minuts. Per a mi va ser com si el temps es congelés en aquell precís moment, però tot té el seu final i com que era la donzella de la senyora Lecreuset havia  d’anar amb ella.
Amb el que ha ocorregut aquest dia m’han tornat les ganes de poder tindre més que una amistat amb ella i havia d’escriure-ho al diari. Sé que eés impossible perquè li agraden els homes i a més una relació de dues dones, no...no ens deixarien.

Adrián Alfonso López. 2n Batx
IES MALILLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada