IES MALILLA

MANS DE GEL

Un cop van fer Édith fora de la casa dels Mirail se sentí abandonada i humiliada. Es veié sola en el clima polar. Nevava. Havia de trobar un lloc o el fred acabaria matant-la. De sobte, veié una dona major fent-li un senyal amb la mà.

- Què fas ací amb aquest fred? – digué la dona sorpresa.

- No tinc casa. Vostè podria ajudar-me? – preguntà Édith plorant.

La vella no s’ho pensà. L’agafà de la mà i la portà a sa casa. Una vegada dins li digué: 

- La meua amabilitat no és gratuïta. Hauràs de pagar un preu!

Va córrer una cortina deixant veure tubs d’assaig, provetes...

- Què és tot açò? – digué desconcertada.

- Aquesta poció et dotarà de qualitats úniques. Podràs controlar els quatre elements amb les mans. Has d’actuar com a subjecte de proves si t’hi vols quedar.

Édith acceptà i begué l’ampolla. Va sentir un canvi en el cos. No podia controlar les mans, notà una pèrdua de sensibilitat. 

La dona la va fer fora, enfadada pel desastre. Édith es va tornar a veure sola. S’agenollà en la neu i la tocà. No notà res. Tenia les mans mortes, fredes com la neu. 

Paula Garcia Balaguer. 2n Batx

IES MALILLA

EL MIRACLE DE L’HIVERN

El mosso estava a fora traient la neu dels accessos a la casa. Atret per la nevada es va posar a jugar amb ella. De sobte escoltà un misteriós soroll, però no sabia d’on provenia. A la llunyania va veure com s’acostava una llum  blanca i brillant. No s’espantà i va plantar cara a allò que s’acostava. S’hi va apropar i va començar a distingir les formes del seu rostre. Tenia la pell clara com la neu, els seus ulls eren grans i blaus intens. Se li va acostar.

 -Qui ets? -digué el mosso amb por.

 -He vingut ací per  deixar uns dels miracles de l’hivern, aquest xiquet. T’he escollit a tu perquè el cuides, i si ho fas bé, et donaré també el poder de l’hivern. La teua feina acabarà quan acabe l’hivern, i amb ell, la vida del meu fill... Però no et preocupes, és normal que ocórrega.

-D’acord.  Jo el cuidaré...                        

L’hivern acabà i amb ell acabà la vida del nadó, que va morir fos al terra. El xiquet ara estava feliç, havia complit el seu treball i aconseguiria els poders que tant desitjava... No sabia què l’esperava.

Alejandro Beato Pérez. 2n Batx

IES MALILLA