9 de març 2017

IES Berenguer Dalmau


EL XIQUET DELS KAUC

Un dia de gener, la senyora Kauc estava amb el seu home donant de menjar als ànecs, el seu animal favorit. A ella, li agradaven molt totes aquestes bèsties petites. La senyora Kauc estava embarassada del seu primer fill, però ella ja notava alguna cosa estranya en ell. Al tornar a casa va començar a tindre moltes contraccions i es va dirigir cap a l’hospital.

Després d’un dia de patiment, la bèstia va nàixer. Al principi, tot el món pensava que el naixement havia anat perfectament, però després d’un temps s’adonaren que el xiquet havia nascut amb un bec en lloc de nas i boca.

Els senyors Kauc estaven molt aterrits i van decidir ocultar-lo fins que es fera un nen gran.

Tots els dies havien d’alimentar-lo amb menjar d’ànec, ja que internament també va adquirir el metabolisme d’aquesta bèstia.

Va arribar el dia en què els pares decidiren anar a un doctor perquè li realitzara un trasplantament. Era una intervenció molt complicada i els tres integrants de la família Kauc estaven veritablement preocupats.

Finalment, l’operació va ser un èxit absolut, per fora aparençava una persona normal i corrent, però per dins continuava sent un ànec.



CARLOS RAMIREZ. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.















ESPERANÇA EN RHYTHM



Dos de gener. Vuit hores del matí.

El senyor Sheerow, conegut com un científic frustrat, treballava a la seua fàbrica de xarops especialitzats de manera minuciosa i particular, però amb una visió col·lectiva. En tenia de tots els colors i maneres. El senyor Sheerow solia experimentar amb persones, com ara la vella Karst, que després de provar el xarop de la felicitat, va canviar el seu cos humà per un d’un ànec i el seu cap, per un d’un gos; o el senyor Iberpix, que va despertar amb sis braços. Trencat de dolor per les pèssimes observacions i per l’absència d’una mínima possibilitat d’èxit, es va proposar resoldre les malformacions produïdes, a més d’ajudar a persones nascudes amb elles.

Durant un any va provar milers de fórmules, fins que, desesperat i impacient, va veure una petita esperança dins d’un tub de proveta. Aquest xarop, coronat com Rhythm, descompondria els gens mal formats. El senyor Sheerow ho va experimentar amb Roc, el fill adoptiu de la senyoreta Keaton, el qual tenia una pota de porc en lloc d’una mà. El senyor Sheerow i la senyoreta Keaton eren veïns. Per desgracia, no va funcionar. El fet de prendre Rhythm va provocar que el nen canviara d’aspecte: ara era tres caps més alt, continuava amb la pota de porc, però, a més, el seu cos estava recobert per petites escates verdes.

El senyor Sheerow no entenia d’impossibles perquè ell adorava la fàbrica i també el món, la fàbrica més antiga.



SONIA JUAN. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.













LA FLAMA PERDUDA

Una parella està perdent cada vegada més la flama de l'amor. La dona desitja que tot torne a ser com abans. Un dia, la dona sent una gran calor al seu ventre, està embarassada.

Als sis mesos d'embaràs, la seua panxa comença a brillar i a tirar rajos. Tot s'il·lumina i apareix un xiquet amb una flama al front. Un dia de pluja el xiquet es mulla i cau greument malalt. Es cura a poc a poc igual que el tamany de la seua flama.

Amb la por de la mort del seu fill, els pares s'obliden dels seus problemes sentimentals. Tots junts passen uns anys molt feliços. Els pares es volen com abans i la flama del xiquet va fent-se més xicoteta.

Ara els pares es volen més que mai. Un matí, la mare va a despertar al fill i al llit només troba cendra. El matrimoni ix fora corrent per trobar el fill. No el veuen per enlloc. Només senten un riure de xiquet que prové del cel.

Al mirar cap amunt veuen fum que ix de la finestra de l'habitació del fill, de la seua bestieta, de la seua nova flama, ara perduda.



MARC RODAS. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.



















MALSON

Un dia com qualsevol altre, Maria va començar a formar part d'aquest món, tan conegut per tothom i tan poc conegut per ella. Però, a dir veritat, la seua aparença era menys comú per a la gent que el món per a ella. No se sap ni mai se sabrà si es devia al seu cognom, Ferrer, o al fet que sa mare menjà moltes llentilles mentre Maria estava al seu ventre, però la criatura va nàixer amb dos braços amb forma de barra metàl·lica, la qual cosa feia sentir culpable a la mare.

Maria va créixer i es va desenvolupar com la resta dels xiquets. D'aquesta manera, els seus braços metàl·lics també creixien a mesura que passava el temps. Durant l'hivern, aquesta malformació no suposava cap problema per a la xiqueta ja que sempre vestia amb mànega llarga i ningú; fins i tot els seus amics no van sospitar res. Però, com era d'esperar, els problemes van arribar a l'estiu. Mentre els amics, veïns i familiars vestien amb bermudes i anaven a la piscina i a la platja, Maria havia de portar camisetes llargues i romandre a casa, la qual cosa començà a estranyar a tota aquesta gent fins que un dia es va descobrir allò que només sabien la xiqueta i sos pares. Evidentment, estem parlant dels seus “braços”. Des del moment del descobriment, la vida de Maria canvià radicalment: començà a ser aïllada pels amics i a ser motiu de burla per tot aquell que coneixia la notícia. Finalment i després d’un llarg temps sofrint aquesta incòmoda i desgraciada situació, la petita bèstia va decidir suïcidar-se, fet que va comportar que Maria Ferrer despertara d’aquell terrible malson que tan mala nit li estava fent passar.



ISRAEL RIERA PERIS. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.











FELICITAT CEGA

Huit de març, en una xicoteta comarca, va nàixer un nen, Shean Allen. Amb els ulls tancats, va sentir la calor de la mà de la seua mare per primera vegada, però quan va provar a obrir els ulls per a contemplar el món per primera volta, no va ser capaç. Els seus pares, molt preocupats, van cridar el metge, que estava netejant l’instrumental mèdic. Deprés d’una bona estona d’inspecció, va determinar que el nen no podria obrir els ulls fins que tinguera vint anys, quan els ulls s’hagueren desenvolupat per complet.

Els primers dies van ser difícils, però aquella bèstia cega es va acostumar a l’entorn. Al mes, el xiquet va començar a desenvolupar un “radar” com el de les rates penades, amb la seua oïda era capaç de detectar les formes del seu voltant. Va anar perfeccionant la tècnica fins que va arribar un temps en què podia fer vida completament normal.

Huit de març, Shean va complir vint anys i va anar al metge per a parlar de la seua operació. Després d’una estona d’explicacions, el metge li preguntà directament: T’operaràs? Va pensar tres segons i va respondre amb un moviment de negació, ell es va adonar que així ja era feliç.



CARLOS BRAOJOS. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.




LA METAMORFOSI DE LUTITA SKARNS

En un país molt llunyà hi havia una parella anomenada senyor i senyora Skarns que es van conéixer al restaurant del barri. Al cap del temps i després de portar més de tres anys casats van tindre una filla.

Aquella filla va nàixer d'un embaràs que en un principi era psicològic. La van anomenar Lutita Skarns, més familiarment, la senyoreta Skarns.

La xiqueta va créixer els primers anys d'una manera normal, va jugar al parc, va aprendre a caminar, va riure, va plorar. Al cap dels tres anys i mig del seu naixement, va començar a mostrar estranyes habilitats per a una xiqueta d'aquella edat.

La senyoreta Skarns va començar a llegir llibres amb tal dificultat que ni un xiquet de nou anys llegiria, el senyor i la senyora Skarns van començar a tindre molta por. Pensaven que era el començament de la formació d'una bèstia.

Amb el temps, Lutita Skarns va créixer i li va anar apareixent una capa de pell plena de lletres que cada vegada era més gruixuda. S'estava convertint en una petita bestiola. Els companys van començar a agafar-li por i a riure's d'ella.

Finalment, un dia a clase, la xiqueta va ser engolida per un llibre davant de tots els companys i quan els pares sapigueren el que havia passat, van caure en una forta depressió.

EVA SANCHIS. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.





LES LLUNES D’AUSTER

Les bessones Auster van nàixer del ventre d’una dona un tant estranya. Va ser a les dotze d’una nit de lluna plena. Quan va nàixer una, caigué un raig, quan va nàixer l’altra, començà a ploure.

La mare tenia una habilitat: era capaç d’agafar qualsevol cosa i transformar-la en or, però, per desgràcia, s’anava acurtant la seua vida cada volta que la usava. Ella sols l’havia fet servir una vegada, quan era petita vivia al carrer perquè no tenia familia i hagué de transformar una roca en or i amb això va poder viure.

Quan les bèsties va complir dos anys, mentres la dona estava fent el sopar es va escoltar un soroll molt fort que va fer tremolar tot el sòl. La dona, corrent, va anar on estaven les bessones i va veure que una s’havia menjat la seua germana. La mare, aterrida pel que veia, va agafar la seua filla de la mà i la va transformar en or, però com aquesta no li soltava la mà, la mare va quedar petrificada junt a les seues filles. Començà a ploure amb tempesta i des de aleshores l’estàtua apareix en la casa en dies de tempesta i lluna plena.

ALICIA REVIDIEGO. 2n Bat B

IES BERENGUER DALMAU CATARROJA.





LA INVENCIÓ

Tenia una ment molt brillant i era molt espavilat, per això Kanap va ser el jove més sol·licitat de tota la província. Va edificar des d'un laberint fins a un palau per al rei i la seua família.

Una nit abans de dormir, es va apropar al balcó des d'on podia veure la immensa lluna plena que feia brillar tot l'estanc d'ànecs que hi havia al jardí de la seua humil casa. Va creure, després d'estar contemplant al balcó la gran lluna d'aquella nit, que podia arribar a explorar-la si tinguera algun mecanisme o aparell que el subjectara en l'aire.

Després d'estar dotze nits treballant, ho va aconseguir. Gràcies a la seua exuberant i creativa ment, va construir una espècie d'ales de cera amb un suport que poguera resistir el pes del seu cos i poguera dur-lo fins a la lluna. A conseqüència d'estar dotze dies en vetla, va restar al seu llit durant un temps, on va somiar com mai ho havia fet.

Va somiar que al dia següent provava l'aparell que ell va crear dies abans, i amb l'ajuda del seu fidel pare, Qamar, van poder sobrevolar la terra iniciant el seu viatge des del balcó on se li va ocórrer la idea de viatjar a la lluna.

Però amb el que no va contar va ser que per la resta de la seua vida seria una bèstia alada.

CARLA GÓMEZ. 2n Bat B

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.





LA PIGA

El senyor i la senyora Bernard esperaven un fill. Després de les primeres nàusees, la senyora va intuir que no seria un naixement normal. Després d'un temps d'espera, la bèstia va nàixer en una acomodada família. El senyoret tenia una piga al nas, herència del seu avi. A mesura que anava creixent, la família, cada vegada, li donava un tracte més fred i distant.

El xicotet de la casa, que ja no era tan menut, no tenia amics ni anava a l'escola, es passava el dia amb el servei de la casa. Els seus pares volien apartar-lo de tothom per a evitar comentaris, doncs a la piga, cada vegada que complia anys, li eixien potes de pardal que furtaven xocolate a la resta de bestioles del carrer.

El senyoret Bernard, amb deu anys, tenia aparença d'un home major, al qual pràcticament no se li veia la cara i solament es contemplaven potes de pardal. Quan la gent el veia, començava a córrer.

Un dia es trobava al parc i va veure com a una dona major li faltaven al respecte i volien furtar-li el saquet de cuir. El senyoret Bernard va espantar la gent i la dona es va adonar que la bellesa no està en les aparences sinó en l'interior.

Des d'aquell moment, mantenen una bonica relació.

ANA BERNAL LAJARA. 2n Batx B

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.





                                I A TU, QUÈ ÉS ALLÒ QUE ET LIMITA?

La guerra havia deixat a un poble devastat, les gents havien perdut l'esperança i la il·lusió per viure, per seguir amb una vida que s'havia vist enfonsada per un grup de persones amb una ideologia tan tancada que no deixava pas al color, va dir Marco mentre buscava pa a les restes del mercat.

Marco havia nascut amb una malformació. Aquella bèstia na nàixer amb tres mans i tres ulls, el poble el marginava únicament per ser diferent, ignorava el poder de la seua intel·ligència.

Tot el món el jutjava i el rebutjava. El fet d’haver crescut al carrer, amb fam, fred, solitud..., malauradament, li havia donat aquella aparença limitadora a la seua vida.

El dia 1 de febrer del 1975, Marco opositava al SMA (Servei Militar Antifascista). Era, clarament, un dels millors opositors per la seua triple visió i els seus tres braços que el van fer imbatible.

Ningú pensava que Marco podia arribar a res en la seua desgraciada vida, però així de capritxós és el destí, la seua diferència el va fer únic.

−AL SEU SERVEI, GENERAL MARCO −deien els militars que fa uns anys el consideraven bèstia.

LIDIA PARREÑO. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA.



TAQUES AL BAMBÚ
L'aparició d'una nova vida comporta al mateix temps la pèrdua d'una altra. L'arribada de Kunfu al món proporcionà a sa mare la imatge de benvinguda a la mort. A partir d'aquest moment la vida de son pare, Isra, va donar un gran gir. Es va convertir en un pare treballador i responsable. Vivia immensament feliç fins al dia en què s'adonà que les taquetes clares i insignificants amb què va nàixer Kunfu s'estaven convertint en rodals enormes i negres que li cobrien tot el cos.

En un primer moment va decidir amagar el seu fill. No volia que ningú se’n burlara. Aleshores va cridar el doctor Smith, el millor de la ciutat d'Alacant, per tal que li donara un diagnòstic. Però aquest va dir que en la pell el menut no tenia res roí, només era una peculiaritat més de les que hi havia al món. Kunfu no entenia res, només sabia que era infeliç perquè no podia divertir-se al carrer amb altres nens. Llavors, Isra va decidir fer vida normal amb el seu fill, no li quedava una altra opció. Començaria realitzant un viatge a Àfrica, a un safari. Però va resultar un desastre; Kunfu es va perdre. Anys després, el trobaren jugant feliç amb aquelles bèsties tan similars a ell.

MARIA FERRER. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA. 


LA BÈSTIA NASCUDA DE L'HOME
Feia fred, era tot fosc, a la cambra de l'hospital només hi havia una suau llum que amb la lluna plena il·luminava el rostre del pacient. Feia tres hores que havien operat Vicent, el primer home embarassat del món. Era increïble, però una criatureta havia nascut de les seues entranyes. El xiquet estava sa i aparentment era com qualsevol altre xiquet. No obstant això, tant els metges com les infermeres li tenien por. Ràpidament es va anar expandint el rumor que el xiquet estava maleït i que tots el que gosaven mirar-lo patirien una desgràcia.

−Seria més humà llançar-lo al bosc amb les altres bèsties −li digué la infermera al metge.

El pare va morir uns dies després, segurament pel fet antinatural de donar a llum un home, encara que la gent li va atribuir la desgràcia a la maledicció del nen. El xiquet ara estava sol. Ningú l'estimava, és més, tot el món li tenia por. Les infermeres i metges van desfer-se de la bèstia ràpidament. El nen va ser enviat a un orfenat, on va ser adoptat per una família que desconeixia la maledicció. Dihuit anys després, en l'aniversari del nen, la família viatjava en cotxe quan van morir tots en un accident. A l'hospital encara es podia escoltar a les infermeres dir:
−La maledicció de la bèstia nascuda d'un home.

SERGIO RODRIGUEZ. 2n Bat A

IES BERENGUER DALMAU, CATARROJA. 
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada