L'arbre de Lignina
Lignina
estava molt emocionada pel viatge de bodes. Però el que més
l'emocionava era quedar-se embarassada. I tan aviat tornaren a casa,
es va adonar que el seu desig s'havia acomplert. L'embaràs anava bé. Però
Lignina estava preocupada. Quan ella va nàixer tenia branques per dits,
i no volia això per al seu futur nadó. El tan esperat dia va arribar.
Lignina va tindre una xiqueta preciosa. Com
tant es temia, no tenia dits humans. La mare va decidir que el millor
seria tallar-los, com va fer ella quan era jove. Els dies passaven, però
els dits no li creixen. Una nit, mentre gitava el nadó, va veure que
les ungles dels dits s'havien fet escorça.
Pocs dies després, la nena es va fer un tall al braç. Però, en lloc de
sang, va eixir sàvia. En aquell moment Lignina s'adonà que la filla no
tindria la mateixa sort que ella. Segons creixia, adoptava més la forma
d'un arbre. Les extremitats es convertien en
branques, el cabell en fulles. Fins al moment en què la xiqueta, de
quasi un any, va deixar de ser xiqueta.
Estela Marqués. IES LAURONA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.