9 de març 2017

MAILON

No puc, no puc treure-me-la del cap des d’aquell dia que vaig anar a prendre el té a casa dels Clock i la vaig veure.
Tan bonica, amb aquella vitalitat i aquells ulls blaus com el cel, o com la mar.
Havia escoltat parlar d’ella, es clar. Tot el món ho comentava.
És diferent a la resta de la gent, havia crescut molt ràpid, però a mi això no m’importa.
Sols puc pensar en aquell somriure que ens vam intercanviar i compte els dies que falten per a la recepció de Nadal dels Clock, per tornar a veure-la, mirar-la als ulls i ballar amb ella entre la multitud  mentre intercanviem algunes paraules.
Que en pensaria la gent? I la mare?
A mi tant hem fa.
Ja queda un dia menys.

Raquel Barber Calatayud      1r Batxillerat Ciències   Col·legi Pureza de María


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada