El nen dels Sungen.

Dovahkiin Sungen vivia en la seua casa tranquil·lament, treballava de missatger al seu poble quan, un dia, li va arribar una carta per a ell. Tractava d’una xica que volia veure'l. La xica era de pell pàl·lida, dents afilades, somrient, amb ulls taronges i un vestit negre. La xica va dir que s'anomenava Serana i que ella era especial, també li digué que tenia 279 anys. Dovahkiin es va quedar paralitzat quan ella va dir això i va tractar d'escapar però Serana va fer un rapidíssim moviment i el va aturar fent-lo caure a terra. Serana va dir que l'havia estat vigilant tots aquests anys, i que dins d'ella estava creixent un fill d'ells dos.
Al cap de 5 dies, Dovahkiin es va recordar d’un temps passat quan ell va eixir amb una xica anomenada Serana, que un dia va desaparèixer. Aleshores Dovahkiin va anar a consultar llibres sobre els vampirs i la concepció dels vampirs, i va llegir que el nen que s'engendra d'un humà i un vampir no podria obrir els ulls, i que en qualsevol moment que obrira els ulls, moriria. Va anar a sa casa per avisar a Serana pero ja era massa tard: havia nascut Tom Sungen.

Adrián González, IES Beatriu Civera

 

AMOR PROHIBIT ENTRE CLASSES

Grum era un home molt amable amb les persones. Sempre que podia ajudava les persones del seu entorn. Treballava de majordom per a una senyora, la Senyora Clock, i li era fidel com el que més, perquè ell estava enamorat d'ella des del primer dia que la va veure, però mai li ho havia dit.

Grum vivia en la mateixa casa que la Senyora Clock. Tenia una habitació per a ell mateix i la va decorar amb quadres de pintors famosos i amb moltes moltes flors, li encantaven les flors.

Era un gran admirador del seu pare difunt, un soldat que va morir a la guerra, però amb la seua mare no es parlava perquè quan ell era xicotet el va abandonar i la seua iaia el va criar des que era xicotet. La seua iaia no podia mantindre els dos. A més, tots el mesos havia de pagar el lloguer de la casa i no arribava a fi de mes.

Això va provocar que Grum, quan tenia dotze anys, començara a treballar en una fàbrica de cotxes, de mecànic, i així ajudava la seua iaia. Va estar de mecànic tretze anys fins que va aparèixer en la seua vida la senyora Clock i li va oferir treballar en la seua casa. Grum, fascinat per la seua bellesa, va dir que sí sense pensar-s'ho i fins ara Grum està feliç, esperant qualsevol oportunitat per a confessar-li el seu amor a la Senyora Clock.

Raúl Belda, IES Beatriu Civera

 

La família Blou era una mica peculiar. La senyora Blou era una dependenta d’una botiga, mentre que el senyor Blou, passava el dia a casa cuidant del seu fill Gareth. Gareth sembla un noi normal però té una peculiaritat: té molta força als pulmons i ara que té deu anys no pot controlar-la.
- Pare, com és que tinc tanta força als pulmons? - li preguntà una matinada Gareth al seu pare.
- D’acord, és el moment que ho sàpigues - li contestà.
Una vegada la parella Blou havia decidit anar a la muntanya i s'havia trobat amb una bruixa que, els advertí que possiblement aquell dia la seua relació es posaria en perill. La parella no va a fer cas d’aquestes paraules. La bruixa, enfadada per que ningú li feia cas, maleí la parella dient-los que els fets que viurien aquell dia els recordarien la resta de les seues vides. Mentre la parella pujava la muntanya, una ràfega d’aire colpejà la senyora Blou i per poc no va caure. En aquell moment recordaren les paraules de la bruixa.
- La força dels meus pulmons és una maledicció? - va exclamar Gareth.
- Exacte - respongué el pare.

Félix Sánchez, IES Beatriu Civera

  L'amor amb un clock

Potser era qüestió de temps, pot ser fóra qüestió del destí, del meu?, o del seu?, potser només hauria d'oblidar-me d'ell i fer com que mai l'haguera estimat, com si mai haguera jurat estimar-lo fins a la mort, com si ell no m'importara. Després d'una estona, pot ser uns quants mesos, vaig comprendre que el destí no hi té res a veure i que menys el temps, encara menys. Hauria d'actuar, sense por a il·lusionar-me amb coses de nens, com que ell em mirara de reüll o que somriguera quan les nostres mirades es creuaven, potser hauria de fer que passara en comptes de esperar-lo, ja no miraria el rellotge comptant les hores, per a mi ja havia fet "Clock".

Noelia Carballo, IES Beatriu Civera

 

L'amor darrere les parets

Ell vivia amb la família Clock, ell, era el majordom. Treballava intern a la casa dels Clock, ell era l'encarregat de fer totes les tasques de la casa, feia tot el que li manaven els residents de la casa. La senyora Clock li manava que li portés el menjar al llit, ell pensava: “que inútils que són els senyors I les senyores”, però el seu amor per ella era superior. El majordom un dia, li va confessar el seu amor per la senyora Clock, a una de les donzelles de la casa, però aquesta li va dir que era impossible el seu amor amb la senyora de la casa. Cada vegada que el majordom veia el senyor Clock, ell es moria de l'enveja per poder besar els llavis de la senyora Clock com el feia ell. Al final, el majordom es va retirar de la carrera d'amor per la senyora, van viure tots feliços a la mateixa casa, però al majordom sempre li quedaria amor en el seu cor.

David Villar, IES Beatriu Civera