DESCONCERT

Passava el temps i ningú va saber més sobre ella des d'aquell moment. Solament una persona.
La va trobar un dia mentre estava pescant en el seu vaixell, ja que es va quedar atrapada en una de les seves xarxes. Al principi, no sabia res sobre el seu passat, perquè ella no volia explicar-li res . Ell, amb el temps, veia com aquella criatura es desenvolupava sota el mar. Fins i tot li havien sortit escates d'estar tanta estona en l'aigua. Mai havia conegut a ningú com ella. I a poc a poc, la sentia part d'ell. És més, totes les nits els dos junts veien la lluna en el cel, des del seu vaixell.

Un dia qualsevol ella li va explicar que havia fugit de la seua llar buscant la seua llibertat. I sense saber com, des d'aquell dia no la va veure més, va desaparèixer de la seva vida tan aviat com havia entrat.
Va sentir com una part d'ell se n'anava amb ella. Estava desconcertat, però no tant en recordar que l'última imatge que va veure d'ella era somrient.

Lucía Marín, IES Beatriu Civera

La mort que dóna vida

Hi havia una dona que tenia 98 anys, i la mort no tenia pressa per trucar a la seua porta. Ja era estrany que la seua vida haguera sigut tan llarga, però el més sorprenent va ser quan el seu ventre va començar a engrossir. Ella deia que estava embarassada, però ningú la creia, perquè, qui creuria que una senyora tan major podria quedar-se embarassada?

Però no hi havia una altra explicació, perquè la seua panxa creixia cada vegada més i més, fins al punt, que semblava que explotaria.

Va arribar el dia del part. Després de 20 hores, el resultat va ser solament mort. D'aquella dona va eixir un xiquet sense vida, poc abans de morir ella també.

L'endemà, a l'enterrament, la gent va demanar veure la dona abans que l'enterramorts la posara al nínxol. L’enterramorts va obrir el taüt i tot el món va observar la gran panxa, i de sobte van veure que alguna cosa des de dins del cos espentava cap a fora. Algú portà un utensili per obrir la panxa de la senyora i van trobar vida! Però solament la que va voler deixar la mort...

Marta García, IES Beatriu Civera

 

Sorpresa a Alaska

Aquesta història té lloc a Alaska, on em trobava de vacances mentre esperava veure l’aurora boreal, el meu somni. De sobte, vaig veure alguna cosa movent-se en forma rectangular. Em sorprengué molt comprovar que dins d’aquella cosa estranya hi havia un ésser que semblava un humà. A mesura que m’hi acostava, els meus ulls veien com demanava auxili. Vaig trencar com vaig poder el bloc de gel de forma rectangular apressant-me, ja que l’humà estava congelat! Era un simple nen de gel al qual havien fet un encanteri de màgia per incomplir les normes en el seu regne de fantasia. Em donà les gràcies per treure’l d’aquell bloc que el tenia pres però ja no hi havia manera de convertir-lo en un nen normal, era de gel. Havia de tornar al seu regne, ja que no es podia arriscar que el veiessin els humans d’Alaska. Jo em vaig quedar amb ganes de descobrir aquell lloc màgic on aniria, vaig agafar la meva motxilla i me’n vaig anar arriscant-me a no tornar més a aquest món. De vegades, has d’arriscar-te a fer les coses que t’agradaria fer perquè potser ja no podràs tornar cap enrere.

Marina Marcos, IES Beatriu Civera

 

Una més entre tantes

Innamorata era una xica de classe baixa, per això els seus pares aspiraven a casar la seua filla amb un home ben acomodat que poguera donar-los un bon dot, però ella no estava per la labor, perquè des de feia tres anys havia estat enamorada del fill del carnisser del seu poble. Corteggio havia passat uns mesos fora del poble en un treball temporal que ajudaria els seus pares després d'una època en què els ingressos de la carnisseria no arribaven per pagar un préstec que havien demanat dos anys enrere. Quan Innamorata el va veure es va dir que era ara o mai, els seus pares la volien casar amb un banquer molt major que ella, i l'única manera d'evitar-ho era comprometent-se abans amb el xic que estimava. Quan es va apropar a ell aquella mateixa vesprada ell començà a cortejar-la, per a la sorpresa d'Innamorata que no ho esperava, i així igual durant els següents dies, Innamorata estava cega d'amor, però per a ell era distint, la desitjava per la seua bellesa. Un dia ella es va assabentar que estava embarassada i quan li ho va dir ell se’n va desentendre. Avergonyida per la pèrdua de l'honra va fugir del poble.

Paula Carrasco, IES Beatriu Civera