ESCAMES
Els
avis de senyoreta Caterina eren peixaters. Mentre que els senyors
Hake capturaven peixos, la seua filla adolescent somniava ser una
sirena. Scale sempre imaginava com seria la seua vida al mar. Una
vesprada, que la xica era asseguda a una roca llegint, va sentir que
algú colpejava la roca des de l’aigua.
Els
seus ulls van xocar-se amb una estranya criatura. La criatura els
tenia profunds i negres i una llarga cua de tritó. Scale va quedar
molt sorpresa, ja que mai hi havia imaginat trobar-se amb una
criatura així. Durant dies, la senyoreta Scale va intentar
comunicar-se verbalment amb el tritó. Ell mai parlava encara que
sempre cobria els rojos cabells de Scale amb mol·luscs i caragols
marins. La senyora Hake va adonar-se que la seua filla cada vegada
tenia els cabells més llargs i bonics.
Un
matí d’estiu, Scale va convertir-se en sirena i va anar al mar amb
el tritó. Els senyors Hake van buscar la seua filla amb el vaixell
pesquer. Estaven atemorits, ja que com la nena passava tant de temps
a la platja, podia haver mort ofegada.
Un
any després, els senyors Hake van capturar la seua filla amb una
xarxa. Scale no estava sol. Al seu costat, hi havia una criatura tan
preciosa com Scale amb una cua verda de la grandària d’un besuc.
La criatura a la terra va ser anomenada Caterina.
El
que ningú sabia era que quan una sirena és a la terra, a més de
perdre la cua, perd la bellesa.
Lorena Candil Cebrian. IES LAURONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.