7 de març 2017



ESCAMES
Els avis de senyoreta Caterina eren peixaters. Mentre que els senyors Hake capturaven peixos, la seua filla adolescent somniava ser una sirena. Scale sempre imaginava com seria la seua vida al mar. Una vesprada, que la xica era asseguda a una roca llegint, va sentir que algú colpejava la roca des de l’aigua.
Els seus ulls van xocar-se amb una estranya criatura. La criatura els tenia profunds i negres i una llarga cua de tritó. Scale va quedar molt sorpresa, ja que mai hi havia imaginat trobar-se amb una criatura així. Durant dies, la senyoreta Scale va intentar comunicar-se verbalment amb el tritó. Ell mai parlava encara que sempre cobria els rojos cabells de Scale amb mol·luscs i caragols marins. La senyora Hake va adonar-se que la seua filla cada vegada tenia els cabells més llargs i bonics.
Un matí d’estiu, Scale va convertir-se en sirena i va anar al mar amb el tritó. Els senyors Hake van buscar la seua filla amb el vaixell pesquer. Estaven atemorits, ja que com la nena passava tant de temps a la platja, podia haver mort ofegada.
Un any després, els senyors Hake van capturar la seua filla amb una xarxa. Scale no estava sol. Al seu costat, hi havia una criatura tan preciosa com Scale amb una cua verda de la grandària d’un besuc. La criatura a la terra va ser anomenada Caterina.
El que ningú sabia era que quan una sirena és a la terra, a més de perdre la cua, perd la bellesa.
 Lorena Candil Cebrian. IES LAURONA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada