7 de març 2017


Primavera. El vent bressolava les flors del jardí quan es va sentir el primer plor d’Occhi. El primer de molts.
Tots es van espantar en veure que la primogènita dels Look patia una estranya malaltia. Havia nascut amb molts ulls. Molts. El pare la mirava horroritzat. La mare admirava el bonica que era la seua xiqueta. I la nena plorava. Per tots els seus ulls. Van acabar tots mullats.
La petita Occhi va créixer sense problemes. Preguntant-se per què la gent li mirava tan rar. Els altres nens li tenien por, i fugien. Mai jugaven amb ella. L'anomenaven bèstia. La seua mare li deia que li tenien enveja, perquè ella podia veure moltíssimes coses que ells no. Encara que sabia que no era cert.
Un dia, al parc, Occhi es va trobar amb una xiqueta, que no parava de mirar-la. Aquesta xiqueta es va acostar per dir-li el bonica i sorprenent que era. Occhi va somriure com mai abans.
Aquella nena i Occhi van estar juntes tota la tarda. Van jugar. Van llegir poesia. Van cantar. Van debatre sobre el color de les flors. Fins que Occhi va dir:
- Em fan mal els ulls.
- Mai abans els havies usat.
Helena Baviera. IES LAURONA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada