8 de març 2017

-Perdone,vosté està a la cua, o sols mirava? Preguntava una dona un poc molesta.
La cua en qüestió finalitzava a la porta d’una casa que aparentava ser de lo més normal, però
quan t’enfonsaves en ella descobries la poca normalitat que en ella residia.La casa, repleta de
fotografies perturbadores, amb temàtica mèdica, però macabra.Instantànees de extremitats
siguent amputades, tendons fora del seu lloc, parts extremadament dolorosos, ulls forçats a no
mirar on tocava… tot açò m’entre s’intentava pujar unes escales repletes de gents eufòriques per
veure el final de la cua,la desesperació de la gent per saber i disfrutar d’aquell espectacle que
deien que oferien i el morbo sense explicació era més potent que la moral humana que en aquella
casa no tenia cabuda.
Allí sols hi havia una nena tombada cara amunt, dormida, un home, i gent espectant i somriguent
per que començara l’espectacle.

Marta Gimeno, 2n A

IES Rei en Jaume

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada