8 de març 2017

                    EL NEN DE LA CISTELLA
Vaig obrir la porta i em vaig adonar del que hi havia a l’estoreta. Era un nadó que tot just tindria 2 setmanes de vida. Em va impressionar la màgia del moment, no coneixia qui era ni d’on venia però pareixia fascinant poder tindre una nova vida als meus peus.
El vaig traure de la cistella amb calma i vaig notar un tacte estrany per darrere d’ell, pareixia una cua. No donava crèdit a la meua visió, no era un nadó el que estava veient? Amb els dies, setmanes i mesos es va integrar perfectament al meu estil de vida, i el que en realitat em va sorprendre és que mai ningú reclamara pel que era seu. Una vegada començà el col·legi vaig haver de tapar eixe fragment de cua que el caracteritzava, als primers dies de vida va ser un fragment xicotet però amb el pas del temps es va apreciar notablement que Robert, així el vaig anomenar, no era un xiquet com els demés.
Un dia Robert va desaparèixer i no el vaig veure mai més. No es va acomiadar, ni tan sols una xicoteta nota que m’explicara que hi havia passat.  Em va vindre al record tots els moments que vaig passar amb aquell xiquet que encara que mai havia tingut una explicació de la seua arribada ni el per què de la seua peculiaritat, em va fer sentir molt especial.

ANA NAVARRO LÓPEZ.

2n BAT A.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada