Des de xiquet sempre he respectat molt a les dones, però tot canvià quan un dia, en la vora del riu Sena, vaig conèixer a Cèlia, i no vàrem tardar molt en començar a eixir.

Aquest es va fer el nostre lloc, i tots els mesos tornaven a aquest riu per a celebrar-lo. No obstant això, un dia em vaig adonar que la meua núvia tenia molts amics i que eixia massa sense mi, i em sentia insegur, pel que vaig tindre que actuar. Al cap d’unes setmanes vaig aconseguir que Cèlia estiguera a la meua disposició. Tanmateix, una nit celebrant el nostre aniversari, vaig proposar-li que ens fugírem, per a que així estiguérem sols nosaltres dos, però ella es va negar, i inconscientment, vaig sentir una necessitat d’acabar amb ella, i així doncs, ho vaig aconseguir, la vaig ofegar al riu i mentre que amagava el cos, vaig reflexionar: aquest home no era jo, què havia fet?

Ara em trobe al pont de Tancaville, perquè encara que li haja donat l’oportunitat a aquest riu de tornar-me boig, vaig a donar-li a aquest pont l’oportunitat de sentir-me lliure, i d’aquesta manera tornar a tindre el control dels meus actes.

                                                                                                              Sílvia Navarro 2n

                                                                                              Col. Puresa de Maria-Cid