La guardiana del riu

En un poble xicotet, d’alta muntanya, vivia la Nela amb els seus pares i el seu gos. El que més li agradava del poble era el riu. Tot va començar quan un dia estava passejant vora al riu i es va acostar a rentar-se els peus. Quan va ficar-los dins de l’aigua, va veure una llum al fons del riu que li va deixar fascinada, però va sentir por i se’n va anar. Cada dia la tornava a veure, fins que un dia va decidir tirar-se a l’aigua, per a veure d’on eixia, però estava molt profunda i es quedava sense respiració. Aquells intents d’arribar-hi la frustraven, però no es va cansar d’intentar-ho. Així va estar molt de temps, fins que un dia va aconseguir arribar. Quan la va tocar va sentir una pau increïble i va sentir que el seu lloc era el riu i es va quedar per sempre dins d’ell. Van trobar el seu cos amb una expressió de felicitat completa i encara que van lamentar la seua mort, la gent del poble pensava que el seu esperit s´havia quedat al riu.

Conta la llegenda que es va convertir en la guardiana del riu procurant que ningú s’ofegara.

María Mínguez 2ºBat.B

Col. Puresa de Maria-Cid