I el germà de Vera va ser arrossegat per alguna cosa estranya cap avall. Cada vegada s’enfonsava més i més, fins que va perdre el coneixement. Quan va tornar en si mateix, es va adonar que estava tombat en una habitació blanca. Ràpidament es va alçar i va eixir d’aquell lloc. Fora, va veure que estava en una ciutat amb gent, tot això era una mica estrany. En aquell moment un xic se li va apropar i li va dir, Segueix-me, ell confós va fer el que deia. Caminant per aquella ciutat es va adonar que tots brillaven, però no va fer massa cas. Aquell misteriós xic li va portar fins a una sala on hi havia una xica que el mirava divertida, Et preguntaràs què fas ací, ell no podia parlar s’havia quedat bocabadat per la melodiosa veu de la xica, Qui ets?, finalment li va preguntar, Sóc el Riu, Esteu ací perquè em crideu a totes hores demanant-me que us porte, Perquè jo us conteste i vosaltres no podeu evitar vindre a mi, Tantes són les vostres ànsies de trobar-me que acabeu venint al riu i feu tant de soroll en el meu cap que no em queda més remei que tirar de vosaltres cap avall i portar-vos al meu món, a la meua fantasia. Paula Domínguez. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.