COM EL RIU

Ser com el riu que flueix.

Tindre la capacitat d’avançar i avançar, sense recordar el que he deixat arrere.

Que la meua ànima siga tan profunda com el riu ho es.

Tindre eixa personalitat tan forta. Quan tot siga pluja al meu voltant, donar un fort colp de fúria, fer-me més gran y feroç, sense cap temor.

Ser tan fascinant com ell, atraure persones, animals i plantes i rebre les seues gratituds per donar-los el regal de la vida, oferint el seu aigua, la seua pròpia vida…

Tindre eixe atractiu peculiar i natural que el fa tan especial…

Déu meu, espere que m’estigues escoltant i sigues capaç de fer-me com jo en vull, i no com tu m’has fet. Tothom es riu de mi, sóc incapaç de resoldre cap problema i no tinc a ningú al meu costat! Ningú em vol! Sóc lleig! T’has encebat amb un simple xiquet de quasi 13 anys! Jo vull ser com aquest gran riu! Ser fort! Com tu m’has fet sóc incapaç de viure!

No obstant, pot ser que en realitat si que siga un poc com el riu.

El riu que està apropant-se al mar per a poder descansar...

Javier Cebrián Pérez-Almazán

Pureza de Maria Cid