UN AMOR IMPOSSIBLE

Continuava buscant un banc on seure´m però tots estaven ocupats, a la fi vaig decidir preguntar-li a una xica jove que estava mirant fixament el riu.

Quan li vaig preguntar, tan sols va assentir amb el cap. Pareixia un poc nerviosa i  vaig decidir estar en silenci. Era molt estrany ni tan sols parpellejava estava immòbil mirant el riu. 

Vaig començar a recordar les històries del meu avi. Vaig sentir un poc de por, ja que, si es tractava del que pensava, la xica tenia una malaltia que acabava en la mort i pel que semblava li quedava poc perquè passara el pitjor. Per això, vaig decidir-me a parlar en ella. Després d’uns dies parlant, la xica continuava sense mirar-me.

Totes les vesprades la veia al riu i em seia al seu costat, parlàvem i notava com em mirava de cua d’ull. Un dia vaig deixar de veure-la i pensava que li havia passat lo pitjor. Des d’aquest moment vaig començar a llegir el periòdic i allà pel mes de juny vaig vorer en la secció del riu la seua foto i la història de la seua mort. En aquest moment em vaig adonar que estava enamorat d’ella.

                                                                                  Marta Cerver 2n

                                                                       Col. Puresa de Maria-Cid