RETORN AL RIU

Va ser la primera vegada que ho vaig saber. Era massa xicotet per a entendre algunes coses, però després de la mort dels meus pares en aquell desafortunat accident tornava cada dia a aquell lloc per a trobar-los. Estava segur de que si buscava bé, a pesar de  la insistència de la gent que no ho fera, tornarien al meu costat. Però no va ser així. Llavors vaig comprendre que no tornarien i que jo mai podria allunyar-me d'aquell riu.

Anaven passant els anys, però la meua atracció no cessava. Malgrat que m'havia arrabassat tot, no havia dia que no tornara a ell. Vaig créixer i com els joves en aquella època, vaig haver d'abandonar el meu poble a la cerca d'un futur. Durant els meus anys allunyat vaig pensar que ja no depenia d'ell, que podria treballar i formar una família, però cada nit tornava al meu cap. Vaig caure, el riu m'agafava, no podia eixir a la superfície i finalment vaig tornar.

Junt amb ell vaig passar la meua vellesa i ell va ser el meu consol de tots els desitjos que mai realitzaria. Potser els meus pares seguien vius en ell, potser era la meua llar. 

María Teresa Belda Catalán 2n

Col. Puresa de Maria-Cid