AGREDOLÇ

AGREDOLÇ

Últimament ella era l'única cosa que em rondava pel cap. Feia moltes coses a soles al llarg del dia, però ella sempre estava present. Estava clar que havia caigut enamorat rotundament. Intentava traure-me-la del cap pel meu propi bé, però m'era impossible. A cada moment que deixava la meua ment en blanc ella apareixia, era quelcom incontrolable. Des del moment que  vaig començar a adonar-me de com era, cada vegada volia passar més temps al seu costat. El sol fet d'acompanyar-la als llocs o de fer quelcom amb ella ja em meravellava. I és que només volia rodejar-la amb els meus braços i poder sentir la seua calor, poder sentir-me a gust entre els seus braços també, poder agafar-la de la mà i recórrer els carrers junts. Volia poder adormir-me arrupit en les seues cames mentre ella m'acariciava. Sé que tot açò no és possible, però em conforme que en girar-me a mirar-la em dedique un somriure.

Carlos Giner Piña

IES “Veles e Vents” Grau Gandia.