VALORA’T
T'han dit tantes vegades com
has de ser, que se t'ha oblidat qui ets. Has aprés a autolesionar-te amb les
paraules equivocades o potser només eren consells que no havies d'escoltar. No
necessites que ningú et diga què fer, perquè llavors no series tu. No series
eixa persona que lluita cada dia contra la societat en mirar-se en un espill,
que en compte de reflectir-te només fa que et desconegues més. He perdut el
compte de defectes que dius que tens, però no són més que capritxos de la gent
que busca perfecció en un món que res pot ser perfecte. Seguixes amagant-te en
la mateixa cançó que et fa despullar-te, potser perquè ens encanta el bucle de
les contradiccions. A vegades em vull, d'altres m'odie. O millor, altres fan
que m'odie. Potser l'autoestima té un nom equivocat i no depén de nosaltres
mateixos, o potser no tant com ho fem nosaltres d'ella. I tu, mira't. Hi ha
quelcom proporcional al que et vull i és el que te trobe a faltar. -Es retira
de l'espill embolicada d'ombres que tapaven les seues virtuts-. No és gens
fàcil fer cas omís a cada prejudici. Però ho intentarem. I ens voldrem.
María
Millán Perelló
IES “Veles e Vents” Grau Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.