Allò va ser una vegada un riu, que es mostrava al món orgullós de ser com era. Al capdavant de tot, era el cor, és a dir, d'on brotava el riu, i era tan formós i cabalós, que els afluents del mateix riu, que l'envejaven perquè ells no podien aportar tanta aigua, l'anomenaren el Generós. Quan avançaves un poc i deixaves enrere al Generós, aquest donava pas a un cos que tots qualificaven de bell, ja que el llit per on passava era perfectament limitat per unes roques, i un delta meravellós, gràcies al qual es podia relacionar amb son amat, el Mar. Però les coses havien canviat, aquells que havien jugat alguna vegada dins seu, ara edificaven entre el riu i son amat, ara embrutien la seua puresa fent-se valer de tot tipus de fems, ara mutaven la seva preciosa forma, construint parets enmig del seu llit, fent-lo engreixar i provocant-li mal de panxa. Ara ja no el volien, i ho sabia, perquè entre tots els rius, el riu Inexistent es queixava de quanta gent el molestava, es passaven llargues estones surant en ell i no el deixaven descansar. El preu de la fama.

Carlos Ribes

IES Guadassuar. 1r de batxillerat