’ atracció del riu L’atracció que em produeix el riu és insuportable, cada vegada que intente no acostar-me a aquell enorme toll d’aigua em crida més l’atenció. Sé perfectament que mai podré oblidar-me d'aquella aigua cristal·lina que corre riu avall. He de tancar-me en la meua habitació per no veure aquell líquid fluid. Però encara que no puc veure'l, el puc sentir. Puc sentir com en crida cada vegada amb més intensitat. Cada vegada pense que no puc més, he d’anar a tocar aquella aigua encara que siga per un moment . Torne immediatament a la realitat, esborre aquell pensament del meu cap i intente pensar amb claredat. Intente recordar-me a mi mateixa que no puc deixar-me llevar pel corrent.  Però com que el record d’aquell sentiment és més fort que la meua força de voluntat, caic en la temptació. Fins i tot he arribat a somiar cada nit amb aquell riu Però el que més m'estranyava era que després de somiar amb ell, em despertava enmig de la nit amb la roba mullada. Fins i tot vaig observar que hi havia petjades d’aigua en el sòl. Però malgrat l’intent d’oblidar, allí em vaig quedar, en el record d’aquella atracció tan forta. ANA MARIA VOIN. 1r de BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.