BUIT

Buit

Un altre dia. Un altre dia més en  què em sent tancada en el meu propi cap. Em pregunte quan deixaré de sentir-me així; és un sentiment tan horrible... Només sóc capaç de sentir buit, buit i més buit, a pesar d'estar rodejada de gent tot el dia, només em sent bé quan estic sola, perquè em tanque en el meu cap , una altra vegada , sense saber com fugir. Tant de bo tot fora diferent, tant de bo els records deixaren de perseguir-me, però al cap i a la fi, són els que em recorden perquè sóc com sóc. Em sent enrampada tot el dia, insensible, i a penes em queden ja llàgrimes per vessar, estic aguantant tant pes que no sé quin serà el meu límit, però sé que està prop, ho puc sentir. Hui tot ha canviat, he conegut  algú. No sé què ha passat exactament per a deixar de sentir-me com he dit anteriorment. Els meus sentiments han canviat, he deixat de sentir eixe buit en què em trobava, mai vaig pensar que em podria sentir tan identificada amb una persona. Ara només puc sentir por, por de perdre eixa persona, perquè seguisc sense saber com fer-li front a tot el que em turmenta. Sóc addicta a fer mal als que em rodegen, i jure que ho intente canviar cada dia que passa, però no puc, sé que no puc.

Vanesa Martín Carbó

IES “Veles e Vents” Grau Gandia.