Cada dia m’alce amb la necessitat de mirar el Riu, apreciar la seua bellesa, observar el corrent de l’aigua passar, mirar la gent que hi passa pel pont principal, cadascú vivint la seua vida com si el Riu no hi fos. Només m’alce, mirar el Riu és el primer que faig, no ho puc evitar. El Riu es pot contemplar des de totes les finestres de la casa, de manera que totes les cortines estan sempre apartades als costats.

El Riu per a mi és com un relaxant, una medicina, sempre que torne de la feina estressada camine fins al pont Principal, el creue fins l’altra banda i em dedique a contemplar-lo, caminant metres i metres per la seua vora. Observar-lo em relaxa, mirar la seua aigua en moviment em fa oblidar tots els meus problemes. Sols observe, no pense en res en eixe moment. I tot pareix com si tornara a ser menuda, sense preocupacions, sense cap problema. El Riu té una màgia que m’atrau i no puc deixar de mirar-lo.

Mai no he sabut nadar, però sempre em pregunte com serà nadar en aquesta aigua del Riu. Seria tan gratificant com ho és mirar-lo?

Marta Hervás

IES Guadassuar. 1r de batxillerat