Molta gent del poble pensava que estava boig. La seua família al principi també ho va pensar, però amb el temps es van despreocupar. El seu metge també va pensar que necessitava tractament i quasi el tanca en un psiquiàtric, però ell va explicar que vivia tranquil·lament amb aquella obsessió i va aconseguir que el deixaren tranquil.

El pintor anava cada dia al riu, on pintava esperant tornar-la a veure. Desitjava poder fixar-se detalladament en el rostre d’aquella preciosa jove que va trobar allí dins. La seua espera va començar aquell dia que accidentalment va caure al riu mentre pintava, va ser la primera vegada que hi va anar. I allí, baix les aigües del riu, va trobar un món fantàstic i la jove més bella que havia vist mai. Tot açò ho retratava als seus quadres. A casa ja no li’n cabien més de tant de temps que portava esperant poder retrobar-se-la.

Volia que ella eixira a buscar-lo amb tantes ganes con ell l’estava esperant. L’expectació el matava i finalment va prendre la decisió de llançar-se al riu per tornar a trobar aquell suposat món que hi havia al fons.

Mónica Asensi

IES Guadassuar. 1r de batxillerat