COM QUASI TOTS ELS DIES

Com quasi tots els dies, un munt de gent s’agrupava al voltant del riu. Havia aparegut un altre ofegat. Aquesta volta era un xic d’uns 20 anys. Quan la policia va aplegar, el van identificar. Era Gusztàv Császar, acusat d’haver matat a la seua àvia uns dies abans.

Gusztàv vivia amb la seua germanastra, Melània, i la seva avia, Nikolett. Va ser adoptat per la família Császar quan soles tenia 4 anys, ja que els pares biològics havien mort en un accident de cotxe.

Uns mesos abans que aparegués al riu, ell estava cuidant de la seua àvia, perquè tenia una malaltia degenerativa. Ell volia a la seua àvia amb bogeria, però la seua germanastra no la volia tant, ja que ella sempre va preferir Gusztàv abans que ella.

Nikolett era molt rica i tots els matins, Gusztàv l’acompanyava a la vora del riu, ja que allí Nikolett es relaxava i deixava de pensar en la seua malaltia que tant la turmentava. Gusztàv feia el que fera falta per cuidar a la seua àvia, ja que ella era l’única que l’entenia i sempre l’ajudava, però la gent no entenia aquella relació. Tots creien que ell soles la volia pels diners, però Nikolett sabia bé que ell la volia moltíssim i per això mai feia cas a la gent.

Un dia, abans d’anar al riu com de costum, Nikolett li va dir a Gustztàv que no li abellia anar al riu. Aleshores, Gusztàv se’n va anar soles i es va quedar mirant-se’l una bona estona. Mentre ell estava al riu, Melània es va quedar amb Nikolett, i mentre ella estava mirant la televisió, va agafar un coixí i la va ofegar.

Quan Gustzàv va tornar a casa la va trobar sense pols al sofà. De seguida va aparèixer Melània amb la policia i l’acusà d’haver matat a Nikolett. Ella va dir que ell va anar dies abans amb Nikolett a escriure el seu testament , per a quedar-se ell amb tot, però el que no sabien era que ell l’únic que havia fet era el que la seva àvia li va demanar, ja que ella no volia que Melània que mai s’havia ocupat d’ella es quedés amb tot.

La policia es va endur a Gustzàv i el van acusar d’assassinat, però el van deixar en llibertat fins que feren el juí. Ell va decidir passar els dies abans de ser empresonat a la vorera del riu, contemplant-lo.  Allí es sentia bé, però no podia suportar que l’acusaren de l’assassinat de la seua àvia ja que ella era l’únic que tenia.

Una setmana abans del juí, va decidir desaparèixer ja que no aguantava més les mirades acusadores de la gent, i la impotència de no poder fer res va poder amb ell.

MARINA HADDADDOU, IES ALMENARA