Com tots els Nadals, Mirko el passava amb els seus avis . A ell li encantava anar en estiu perquè hi havia un riu enorme que creuava la ciutat. Però en hivern sempre estava congelat, i a ell li feia respecte passejar per allí des que  es va assabentar que allò que els seus companys de classe li deien era veritat, totes les nits de Nadal, baix el gel del Riu apareixia algú ofegat. Les dones més majors deien que la gent s'ofegava perquè el reflex de la lluna en el gel els enlluernava i la nit de Nadal, mentre tots cantaven, acudien al riu com si aquest els estigués convidant a endinsar-se en les seues profunditats i al dia següent apareixen sota el pont, dins d'un bloc de gel. És clar que al principi no s'ho volia creure, però així i tot evitava passar pel riu. Una nit va anar a mirar el riu, sense poder resistir-se a la curiositat, i l'espectacle de les llums de la lluna al gel el van deixar hipnotitzat, mentre el mirava, ignorava que el matí següent apareixeria ell dins d'un bloc de gel, i seria part d'aquell espectacle que incitava a morir.

Diana Matiychyk

IES Guadassuar. 2n de batxillerat