DOPAMINA

Aquesta és la nit. La nit en què una necessitat primària i sagrada el crida. Ha esperat i esperat, però aquesta nit ha arribat l’hora. Aquesta és la nit en què per fi dormirà.

La preparació és fonamental. Cap detall pot ser ignorat. No té res en contra de les dones, però aquesta nit ella acabarà al fons del Riu, junt a les altres.

L’Eszter Jurasz, com cada matí va sortir de casa quan ja eren tres quarts de nou. Va aturar-se en un quiosc i es va dirigir a la botiga de roba on feia tres anys que treballava com a dependenta. Va demanar permís per anar a la farmàcia. Abans d’acomiadar-se va preguntar si alguna de les clientes volia café i va travessar el carrer amb rapidesa. Mai va arribar a cap farmàcia ni va comprar café per a cap clienta.

Feia quasi dos setmanes de la desaparició de l’anterior, d’aquell vespre en el qual no va arribar a cridar a sa mare, com feia de costum. Ara, l’Eszter creua el pont principal camí de la farmàcia. Ell no es pot contenir, la veu i fingeix ser normal entre la gent... És un monstre molt pulcre, mai deixa rastre.

Viu en un vaixell al Riu, és l’únic lloc on pot oblidar-se de tot. Allà han estat totes i ara es troba l’Eszter. Li prepara un bany d’aigua calenta i ella, com totes, accepta llevar-se la roba i ficar-se dins de la banyera sense que ell haja d'arribar a la violència. Una vegada està dins, el treball ja està fet. Uns segons més tard observa amb luxúria com el Riu s’alimenta del cos.

No té remordiments, el seu gran buit ara es troba ple.

SARA RODRÍGUEZ, IES ALMENARA