El germà Darwid Tarr va trigar almenys dues setmanes en adonar-se’n que la Martina ja no hi era . Primer va notar que els llums de la casa sempre estaven apagats , inclús a les habitacions que sempre ocupava ell. Després se’n va adonar que no hi havia cap nota enlloc , ni tan sols damunt la taula de la cuina . Qualsevol altra persona haguera anat a la comissaria més propera, a denunciar la desaparició de la seva germana, però el Darwid no era una persona qualsevol i la seva relació amb la seva germana tampoc ho era. Mai no podria oblidar el descobriment que el va dur a odiar a la Martina d’aquella manera. Eixa traïció imperdonable l’havia marcat per sempre. La seva germana mai no tornaria a ser la mateixa per a ell . Per això passats uns mesos va agafar totes les pertinences de la Martina i les va donar a una ONG. Va canviar el pany de la porta i va seguir la seva vida com si la Martina no hagués existit mai . Una nit , deu anys després, la filla petita del Darwid , va encendre la televisió, mentre ell feia el sopar. Va quedar paralitzada al veure a la pantalla la imatge de la Martina: L’última ofegada que havia surat al Riu embellida . La petita Jania en veure el reflex de l’aigua del Riu als ulls de son pare va quedar bocabadada i aquella mateixa nit va somiar amb el Riu per primer cop . Per Miquel E. Andrés. 1r de BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.