L’eterna vida No puc parar d’escoltar-lo,no em deixa tranquil·la, no puc tornar a la meua vida sense escoltar aquella veu tan dolça, és tan dolça que m’hipnotitza i no puc concentrar-me en no acostar-me a ella. Jo sé que no ho he de fer però és que no puc parar de pensar en ella, la mare va patir de la mateixa manera que jo, la meua germana també, però jo he de ser forta i no fer el mateix. Elles no són felices així, jo no vull viure per sempre com ho fan elles, la primera va ser Eleonora, la meua germana, es passava els dies tancada en la seua habitació dient-nos que el riu la cridava, que el riu li va prometre la vida eterna, però ningú la va creure, tots pensaven que estava boja fins que un dia la mare també va començar a escoltar-ho, Eleonora, hauríem d'anar al riu a veure què vol, no té perquè passar-nos a nosaltres tot el que les males llengües diuen, va dir la mare un dia. Quan la mare i Eleonora tornaren del riu ja no eren les mateixes, mai més no tornaren a parlar, els seus ulls es tornaren grisos, ja no eren blaus, la pell era molt més pàl·lida i les seues mirades estaven perdudes, els anys no passaven per elles físicament, aixó va passar quan jo era menuda i ara tinc 28 anys i les dues estan igual, són com dues nines a la casa que sols respiren, mai dormen. No puc més, he d’anar al riu per a deixat d’escoltar la seua dolça veu, he de fer-me una nina immortal sense ànima com la meua mare i la meua germana. Maria Bianca Popa. 1r de BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.