EL PITJOR DIA DE LA MEUA VIDA
Tot
començà el dia que Marta i jo féiem un any just junts. Tots dos vam anar a
sopar al restaurant que hi ha en primera línia de platja. Passaven deu minuts
de les onze quan Marta arribà. Jo l’estava esperant a l’entrada del restaurant,
la taula ja la teníem guardada.
El
sopar anà de meravella, com ha de ser, jo vaig invitar-la. Quan acabàrem vam
parlar per veure on podríem anar, ella volia anar a casa i passar la nit junts,
però jo la vaig poder convéncer d’anar dalt de la muntanya a veure la ciutat.
El
dia isqué gelat, a l’asfalt hi havia plaques de gel, així i tot férem marxa cap
a dalt. Tot passà molt ràpidament: la roda de darrere de la moto patinà, vaig
perdre el control i tant ella com jo vam caure al sòl. Els dos portàvem el casc
i quan em vaig alçar vaig anar directe cap a ella. Estava inconscient.
Ràpidament vaig trucar i una ambulància arribà tan sols en 15 minuts. Els
sanitaris no van poder fer res per ella.
Mai,
absolutament mai vaig haver de convéncer-la per pujar allí dalt. Hui en dia
encara em penedesc del que va passar, tot fou culpa meua. No hi ha dia que no
pense en aquella nit.
JOEL
CHECA FERRER
IES “Veles e Vents” Grau
Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.