EN L'ESPILL
Ja veig entrar l'ombra des de dins del
meu llit, veig eixa cara espantosa en el negre de la meua habitació
observant-me. Alce la cara i em veig que era un son, m'havia adormit en la
banyera i eixint tota espantada, s'apaguen els llums, els torne a encendre i
ací estava, darrere, a la llunyania en el reflex del meu espill. Em gire, no hi
havia res. En tornar a mirar, me la trobe ací una altra vegada, però cada
vegada més prop. Seria només una por interior, una al·lucinació? En veure que
cada vegada s'anava acostant, anava entenent el que ocorria, era la meua mort,
era jo.
Adrián Migueles D’Ambrosio
IES
“Veles e Vents” Grau Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.