Marc i Clara, eren dos xiquets que des dels sis anys havien compartit tota la vida com a bons amics i sempre s’havien recolzat l’un amb l’altre en els moments més dificultosos. Solien anar a passejar pel pont principal, des d’on podien contemplar una de les vistes més boniques que de segur veurien durant tota la seua vida. Es podien quedar totalment quiets observant el riu i tenien la sensació que tot s’aturava, que el temps es detenia. Sols la seua imatge mirant el riu i un profund benestar. Res més.
Així solien ser els dies per als dos: anar a l’escola i, només acabar, eixir corrent d’aquelles avorrides aules i anar al riu, on podien passar-se tota la vesprada. Però la vida de Clara experimentà un gir dramàtic quan Marc tingué un accident i el desenllaç no fou gens agradable. Tot canviaria per sempre. Des d’aquell dia, va sentir com un buit anava agafant cada vegada més pes en el seu interior, fins arribar a la conclusió que la seua vida ja no tenia sentit sense la persona que li donava alegria i ganes de viure. Un dia, en aquell pont del riu, simplement, va decidir reunir-se amb ell.
Així solien ser els dies per als dos: anar a l’escola i, només acabar, eixir corrent d’aquelles avorrides aules i anar al riu, on podien passar-se tota la vesprada. Però la vida de Clara experimentà un gir dramàtic quan Marc tingué un accident i el desenllaç no fou gens agradable. Tot canviaria per sempre. Des d’aquell dia, va sentir com un buit anava agafant cada vegada més pes en el seu interior, fins arribar a la conclusió que la seua vida ja no tenia sentit sense la persona que li donava alegria i ganes de viure. Un dia, en aquell pont del riu, simplement, va decidir reunir-se amb ell.
Alicia Sansaloni 2 BAT A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.