El riu, la vida

Com tots els matins, Martina i Vera van anar a passejar vora el Riu. Normalment aquest era molt cabalós però elles se n’adonaren que el nivell de l’aigua anava disminuint cada vegada més de pressa, un fet molt estrany ja que sovint plovia. Un dia van observar que el riu estava sense aigua, totalment sec i es podia veure tot allò que hi havia al fons.

 Van anar a la part del riu on normalment s’acumulava una gran quantitat de brutícia i no sols van poder veure deixalles, també van descobrir un munt de cadàvers, tots vestits, i en el cas de les xiques, maquillades. Elles pensaven que pareixia com si davall de l’aigua s’hagués format un cementeri o alguna cosa semblant. No ho van dir a ningú i van decidir descobrir com podia ser això possible.

 No van trobar cap resposta a aquest fet tan fantàstic però, pensant en tots els casos d’ofegaments que hi havia hagut, van deduir que aquell Riu (normal per a la gent) mantenia intactes totes aquelles persones que, al llarg de les seues vides, havien viscut alguna situació desagradable i, en molts dels casos, la mort d’algun familiar. Quin ésser cuidava d’elles ?

Andrea Sansaloni Blasco,  2n BATX. B

IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna