EL REFLEX Les tres i mitja de la vesprada i feia un temps horrorós, el vent ho dominava tot, arrancava les branques, arrastrava l’arena, i sonava de tal manera, que pareixia que demanara la meua ajuda, o dir-me alguna cosa, algun secret que sols sabia ell. El meu treball havia finalitzat i anava cap a casa, en la mateixa ruta, trepitjant pràcticament els mateixos llocs. Vaig arribar al riu, havia plogut i estava més ple del normal, però volia anar per la seua vora, com sempre. En aquell moment vaig contemplar la seua bellesa, el seu color blau fosc, les petites gotes de pluja que queien en ell, però sobretot vaig reflexionar sobre mi. El meu reflex no volia anar-se’n a casa, no volia tornar a viure aquella tortura, no volia veure més eixa persona i no sabia com acabar, no ho sabia. El reflex estava millor al riu, i va decidir que era  allí on es volia quedar. Va ser un moment difícil, ho va pensar durant alguns segons i, finalment, no hi havia reflex, ni llum, ni aire, ni vent, ni vida. Maria Montoliu Pérez   2n Batxillerat IES MALILLA