Tot va començar aquell dia, quan anava passejant pel bosc i vaig sentir un soroll, semblant al d'un riu. Em vaig acostar per vore què era i vaig quedar bocabadada. Allò que vaig veure era meravellós.Era un riu cabalós, amb una aigua cristal·lina, que produïa unes sensacions que no sabria descriure. em sentia tranquil·la, relaxada; vaig estar una llarga estona asseguda a la vora del riu. De sobte, em vaig adonar que ja estava fent-se de nit i me'n vaig anar a casa. però, sabia amb seguretat que el proper dia hi tornaria. I així va ser. No sols hi vaig tornar un dia, sinó que vaig anar-hi durant unes quantes setmanes. cada vegada sentia més necessitat d'anar al riu i de passar una llarga estona asseguda admirant-ne la bellesa. La meua família estava preocupada perquè no sabien el perquè de les meues eixides diàries a un destí desconegut per a ells. Totes les vegades que m'ho preguntaven, la meua contestació era la mateixa: que anava a un lloc meravellós però que no els ho podia dir. Dins meu hi havia alguna cosa que m'ho impediia, alguna cosa que em feia mantenir aquell lloc en secret. El dia que vaig descobrir el riu fou el començament del final.Ho vaig saber l'últim dia que hi vaig anar, però, no en vaig tornar mai més.

Ana M. Seitán

IES Guadassuar. 1r de batxillerat