El Riu, descans i conciència És un dia qualsevol per a Raül, un dia més a l'escola per a ell un dia més en l'infern. Com cada matí li sonava el despertador a les 7:00, però l'apagava i es tornava a ficar al llit i als vint minuts venia sa mare i cridant que s’alçara o faria tard, i ell li contestava que no li abellia. Després s'endreçava, es desdejunava i se n'anava sense pressa però sense pausa com si tinguera tot el temps del món per arribar. Ja en classe s’aseia al fons i es desinibia de la resta, d'ací amb els seus pares per les males notes. Aleshores ja havien passat les dues primeres classes, en el moment que el timbre sonava... eixia fugint, corria i corria, però no se’ls llevava del damunt. Finalment acabaven agafant-lo un grup d’alumnes que l’assetjaven, el pitjor era que açò sols ho sabien víctima i assetjadors. Un dia tornant cap a casa va passar vora el riu, es va mirar reflectit amb les blavures al rostre i va dir que si se submergia tots els seus mals tindrien fi, i així ho va fer. Al matí següent van trobar el seu cos surant en l’aigua un grup d’adolescents que estaven a la vora, i va coincidir que eren els asetjadors, van a començar a tirar-se les culpes els uns als altres, però van decidir callar. Van passar els dies, però no eixien els culpables, l’agonia dels pares era molt profunda. Finalment, la conciència no els ho va permetre i van acabant confessant, però ja era massa tard per a Raül i la seua família tindria aquest buit per sempre. MARC FAUBEL. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.