Eren les vuit del matí d’un dia d’estiu meravellós i Marian es va alçar i va baixar a la cuina per fer-se el desdejuni, i com sempre, era el seu pare allí, mirant-la amb menyspreu i dient-li una i altra vegada la vergonya que sentia de tindre una filla com ella i recordat-li que fera el favor de posar-s'hi roba decent, que anar mostrant tanta carn era de ramera. Marian anava s'enfonsava dia a dia, no era capaç d’anar pel carrer amb el cap ben alt, se sentia reprimida per la gent, tenia por d’anar a classe pels comentaris dels que un dia foren els seus «amics», i encara que hi havia persones que li recolzaven no estava segura de res, ni d’ella mateixa, no podia confiar en ningú. L'envoltava una sensació de nostàlgia cada volta que recordava quan era menuda i anava tots els dies de l’estiu al riu a jugar amb son pare. Recorda quant el volia, quant la feia riure, quan era la seua xiconina... tan sols volia tornar a aquell moment, desitjava com res més en el món anar al riu i no eixir-ne mai. MARIAN CARRASCO. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.