EL RIU ESPECIAL

EL RIU ESPECIAL.

Tot va començar quan el meu pare va morir. Jo era un xiquet adolorit, que no sabia què fer amb la meua vida, ja que el meu pare era tot el que tenia.

Quan va morir, vaig tirar les seus cendres al riu, al qual anava el meu pare tots els dies, que es deia `Guadalquivir´. Ell abans de morir em va dir que volia que tirara les seues cendres en aquell riu tan important, perquè la seua infància i joventut es va basar en aquell lloc Tal i com ho va demanar el meu pare, ho vaig fer.

Una de les vesprades que anava de camí al riu a pensar en el meu pare, em vaig trobar a una xicona, me´n vaig sorprendre al vore una persona en el riu, perquè mai hi havia ningú que no fora jo.

Per curiositat, li vaig preguntar com es deia, i ella em va contestar que es deia Anna; en adonar-me que portava llàgrimes als ulls, vaig decidir donar-li una bona abraçada perquè ho necessitava, però no a soles ho necessitava ella, sinó que a mi també em va venir bé en aquell moment.

Ella sense dubtar-ho va decidir contar-me el que li passava, i em va dir que s´acabava de morir el seu gos amb el qual portava tota la seua vida, i sense dubtar-ho li vaig donar altra abraçada més forta. Anna em va donar les gràcies, ja que ningú s´havia preocupat tant per ella i en eixe moment li vaig servir de suport.

Tots els dies que anàvem ens trobàvem, i un d´eixos dies vam decidir quedar. Eixa mateixa tarda, vam quedar. Anna es va emocionar molt de tot el que teníem en comú, i va decidir portar-me a la seua casa, i presentar-me als seus pares.

Els pares d’Anna es van sorprendre, però al vore-la tan contenta, em van rebre de molt bona gana, ja que portava uns dies que no s´alçava del llit.

Passat uns dies, Anna i jo ens vam donar conte que volíem estar junts, perquè vam enfrontar moments molt dolorosos gràcies al suport que vam donar-nos un a l´altre, i açò va fer que la nostra relació s´enfortira molt més.

Finalment, he de donar gràcies al meu pare per fer que coneguera Anna en aquell riu tan especial per a ell, perquè hui en dia estic casat amb ella i amb dos fills meravellosos que son els que em donen vida. Gràcies papà per cuidar-nos i fer, de la nostra vida, la més especial.

ZOE YAZMIN PANIAGUA VIVAS.

IES “Veles e Vents” Grau Gandia.