NO PUC MÉS

No puc més

Aquell matí em vaig alçar com qualsevol altre sentint aquella sensació que el meu cos no formava part de mi, quan vaig arribar al bany per a dutxar-me i em vaig llevar la roba la sensació era encara pitjor. En acabar, vaig anar a parlar amb ma mare i ella sempre em deia que estava amb molt poca energia i no tenia ganes de res, i jo sempre li deia que era perquè jo era així i ningú em podria canviar, encara que per dins jo sabia que era per aquella sensació que algunes persones anomenen disfòria.

A l’escola estava intentant desconnectar mentre atenia a classe, però encara que l’explicació del professor era molt bona i divertida no podia concentrar-me perquè no deixava de pensar en aquella sensació i de com seria ser una persona “normal”.

Però després de l’institut vaig dir que ja era suficient, no volia seguir tota la meua vida suportant aquella càrrega i li ho vaig contar tot a mare i ella, encara que es va sentir molt sorpresa per la notícia, ho va acceptar de la millor manera.

Després d’aquell dia res tornà a ser el mateix, encara que aquella disfòria continuava jo era feliç, perquè sabia que era temporal ja que podria anar al metge perquè m’ajudara i també podria trobar gent que fora igual a mi.

Aura Descals Ruzafa

IES “Veles e Vents” Grau Gandia.