EL RIU PLATEJAT El color verd dels prats havia donat pas a un color gris que dominava aquell paisatge. Ja no s'escoltava el sorroll dels ocells sino el sorroll d'una pluja persistent i abundant. A Manel, en la tardor no li agradava passejar pel bosc dels roures, el riu platejat li produïa una atracció extranya , la pluja i la boira eren els protagonistes en un ambient tens . En aquesta estació tots els anys, sempre trovaben algun ofegat i ningú sabia per què, els veïns del poble ho sabien , ningú volia apropar-se, però d'una manera incomprensible, a la tardor les troballes de persones ofegades es repetien . Ferran ,el iaio de Manel des de menut ja li advertia que quan caigueren les fulles dels arbres que no agafara mai el cami del riu , en aquest moment alguna cosa estranya passava en el bosc. Les morts arribaven al poble com un llampec esperat per tothom, una agonia que no cessava al poble, que torturava els seus habitans, però l’única resposta a aquesta angoixa, a aquest dolor era el silenci. La mort es reflectia en aquell riu, somrient als seus habitants, arrancant la vida, pintant els arbres nus de tristesa. JAVIER DAMIÀ. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.