Un dia qualsevol esperant al bus, Pamela cerca entre la gent que travessa el carrer eixe rostre familiar, que cada dia passa puntual pel pas de zebra. Eixe rostre de nom desconegut és un xic d'uns 19 anys, molt ben vestit i amb un maletí prou gran. Des de feia setmanes coincidien a la parada del bus, però avui no havia aparegut, Pamela, és un poc peculiar, té un trastorn obsessiu compulsiu i no suporta viure amb gent, els metges diuen que és antisocial encara que la mare vulga dissimular-ho amb altres tipus d'adjectius. És poc comú que Pamela es fixe en algu, ja que no li agrada la gent, però aquest xic té alguna cosa especial, al diari de Pamela, que no passa un dia sense que ella escriga, relata minuciosament tot el que és incapaç de dir, i te el costum d'anar vora riu per a poder fer-ho sense que el seu germà Gorka la moleste. Eixa mateixa vesprada estava asseguda quan va veure passar el xic misteriós, amb roba esportiva com si vinguera de córrer. És va parar de cara al riu i va omplir la seua botella d'aigua creuant una mirada amb ella. De sobte començà a notar una xicoteta atracció cap aquella aigua trnquil·la i cada part del seu cos necessitava tocar-la, el que ella no sap és que pot ser aquesta atracció li dure eternament. MARIA CUEVAS. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.