El so del riu embolcallava tot el poble. Era estrany veure algun xiquet a altes hores de la nit recorrent els carrers per açò Paloma s'estranyà en veure aquell xiquet quedar-se quiet a la riba del riu. Abaixà les escales sense fer soroll mentre es posava l'abric i va eixir de casa per a dirigir-se fins on va veure'l per última vegada. En arribar, se'l va trobar a la vora del riu, el mirà però tenia els ulls tancats i es deixà caure sent arrossegat pel riu. A partir d'aqueixa nit Paloma no va poder dormir i cada vegada es trobava pitjor. El seu pare veient patir la seua xiqueta, va decidir donar-li un somnífer perquè la seua xiqueta poguera dormir. La jove prengué el got d'aigua que la portà al seu últim somni, va tancar els ulls i mai els va tornar a obrir. Es trobava en un profund somni en el qual solament sentia l'aigua del riu cridant-la pel seu nom. Paloma s'alcà del llit i va començar a caminar però sense obrir els ulls, sense saber que era la vida real. Arribà fins al pont del costat de casa, va pujar al mur i botà. VÍCTOR PLUMED. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.