AL FONS DE TOT. Hola, em dic Shpera i vaig ser una víctima d’aquell riu tan conegut per tots i que ningú vol. Van passar vora 3 anys, quan em trobava fent un passeig amb barca amb mon pare. Tot anava genial fins que va passar una cosa molt estranya. Al fons del riu vaig veure com si fos la silueta d’un xiquet més o menys de la meua edat. Tota espantada li ho vaig dir a crits a mon pare, però ell deia que no veia res. Passà una estona i aquell xiquet començà a gesticular, pareixia desesperat. Sense pensar-m'ho dues vegades, em vaig llançar al riu, sense entendre que potser mai tornaria a ficar un peu en terra. Aquella va ser l’última vegada que vaig veure mon pare, encara que hui en dia seguisc escoltant els seus crits i els seus plors. Ara mateix estic molt bé. Estic envoltada de gent ofegada i en efecte, amb aquell xiquet que em va introduir dins d’aquest món. També hi ha un home molt simpàtic, que cada dia em conta una història diferent que va viure amb els seus fills, però sobretot amb la seua filla. I em preguntes què és el millor? Que la gent em comprén. Alba Maria Fombuena Escrig 1r Batxillerat. IES LAURONA. LLÍRIA.