Maya i Kalani no imaginaven que aquella seria l’última vesprada que compartirien. Aquella mateixa nit, El Torrent va arrasar amb tot el que trobà pel seu camí. El que pensàvem que era un terrible fruit de la tempesta, però tan efímer com aquesta, es va convertir en un mur que dividia l’illa en dos. Les advertències del Gurú aconseguiren que ningú no gosara travessar-lo en dos anys, per por a rebre un càstig del déu de les profunditats.
Però no existia pitjor penitència que veure com s’asseien, cadascun a una vora, a mirar-se. Per això, el dia que Kalani va eixir de casa, a les cinc de la matinada, amb la seua planxa de surf, vaig fer els ulls grossos. I tampoc vaig dir res al pare; sols vaig esperar al costat de la finestra fins que el vaig veure arribar, xop de cap a peus, i amb un somriure que feia mesos que no lluïa. A partir d’aquell dia, els encontres es van repetir constantment.
La gent continua preguntant-se per què El Torrent es va assecar. La meua teoria és que aquell déu misteriós es va adonar que la unió entre els habitants de l’illa era més forta que els seus poders.
Però no existia pitjor penitència que veure com s’asseien, cadascun a una vora, a mirar-se. Per això, el dia que Kalani va eixir de casa, a les cinc de la matinada, amb la seua planxa de surf, vaig fer els ulls grossos. I tampoc vaig dir res al pare; sols vaig esperar al costat de la finestra fins que el vaig veure arribar, xop de cap a peus, i amb un somriure que feia mesos que no lluïa. A partir d’aquell dia, els encontres es van repetir constantment.
La gent continua preguntant-se per què El Torrent es va assecar. La meua teoria és que aquell déu misteriós es va adonar que la unió entre els habitants de l’illa era més forta que els seus poders.
Paula Bononad Cuéllar 2n BAT. B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.