LA VERITAT
Penseu per un
moment com se sent una persona quan ha sofert maltractaments per part del seu
pare durant anys i en assabentar-se els seus amics l'han abandonada. Damunt,
per si no fos prou, la seua mare passa d'ella i l'únic que fa és enviar-la de
psicòleg en psicòleg, sense adonar-se que el que ella en realitat necessita és
amor maternal.
Doncs aquesta
persona se sentiria abandonada, sola i s'ofegaria amb la seua pròpia vida i notaria
com, a poc a poc, va sentint menys les coses. Ara tan sols viu, veu passar els
segons, minuts i hores esperant que de sobte li ocòrrega el que tant desitjava,
arribar al final del seu insípid i tortuós camí.
Per tant és una
persona desesperada que no sap què fer, es troba sola i cada cop de temps que
passa es veu més lluny de la gent, pensa que està en una bombolla, perquè no
sent res i quan algú li parla tan sols sent un soroll constant del qual no
entén res.
A açò li diem
desesperació en el seu estat més pur, el cos ha decidit deixar de respondre a
qualsevol estímul extern per por a ser ferit. Però el pitjor és que aquesta tan
sols és un exemple dels milers de persones que sofreixen açò cada dia i que la
nostra societat intenta amagar col·locant als seus rostres un fals somriure. Que
no sempre funciona com a remei, perquè tots els casos acaben en tragèdia.
Óscar Boronat Fullana
IES “Veles e Vents” Grau Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.