MIREIA
La meua amiga Mireia era una nena que
vivia i viu als afores de Gavà. Ja han passat uns quants dies des que va
complir díhuit anys i això significa que ha de preparar-se per a selectivitat i
buscar universitat, per a tindre-ho tot organitzat, com li diu sempre la seua
mare. Doncs, hi ha un problema, la meua amiga no vol anar a la universitat
perquè pensa que allò no és vida, i ella el que vol és viure. La por que té de
dir-li-ho als seus pares i familiars no supera les seues ganes de viatjar pel
món i conéixer noves cultures i persones en el camí. Aquesta obsessió per viure
va nàixer quan va començar batxiller, sempre ho pensava, que no estava fent el
que volia i que se sentia infeliç i no vivint la seua vida. A aquesta situació
se li va sumar el diagnòstic que li va donar el seu metge uns dies abans de
començar el curs. Tenia càncer de mama. Amb el temps i medicació va aconseguir
superar la malaltia. Des d’aquell moment, mai sabré si la meua amiga Mireia té
moltes ganes de viure o molta por de morir prompte infeliç.
MIQUEL MORENO
CABANILLES
IES
“Veles e Vents” Grau Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.