L'Eszter Jurasz va eixir corrent cap a la cafeteria on sempre demanava el cafè, era una matinada fresca d'estiu, va travessar el pont principal i, sense saber el perquè, va quedar-se contemplant el riu, tenia la necessitat de tocar l'aigua. Quan va adonar-se, es va veure asseguda vora al riu, recordant els dies de la seva infantesa que va passar al costat dels seus pares quan encara vivien a la costa. Es va descalçar, posà els peus dins l'aigua, va tancar els ulls, i va tindre la sensació de tornar a tindre cinc anys, d'estar amb sa mare en la platja totes dues passejant per la vora de la mar, li va parèixer fins i tot percebre una fina olor d'aigua salada. Va tancar els ulls per tal de seguir recordant aquell dia,ho recordava tot amb increïble nitidesa, el tacte de l'arena en la planta dels seus peus, la sensació de l'aigua pujant-li pels bessons, el vent fresc, les olors que arribaven del poble... de sobte, una sensació d'intranquil·litat va apoderar-se del seu cos, era una part que no recordava molt bé, però li va semblar sentir la veu de la seva mare dient-li que es posara dins la mar fent-se la morta, i això ho va fer. Quan Eszter Jurasz va tornar a obrir els ulls, va veure que estava enfonsant-se en el riu, la superfície estava ja massa lluny, va tornar a sentir la veu de la seva mare dient-li que no es preocupara i que tancara els ulls. I així ho va fer. SARA FOMBUENA. 1r BAT. IES LAURONA. LLÍRIA.