Hui el tornarà a veure. Aquesta matinada ha plogut. S’ha passat tot l’any esperant aquesta estació. Acabem de portar-la del psiquiàtric. No han pogut fer res per ella. Per més medicació que li han donat, la seua ment tornava al mateix punt de partida: Ell. Si almenys fóra un humà, però no, és el Riu. Sí, el que passa per davant de sa casa. Els metges han arribat a la conclusió que es creu que és la personificació de l’Enric. Ell es dirigia al Riu quan va desaparèixer. Hui fa un any d’aquella tragèdia. Per més que li hem dit, ella no vol atendre a raons. Diu que és ell. Que el Riu és l’Enric.
Està asseguda al sofà vermell. La mirada fixa a la finestra. Eixa finestra que va directament al Riu. No fa cap moviment. No fa soroll. Ara li portaré una tassa de llet ben calenta. I m’asseuré al seu costat.
La tassa cau a terra. Ella ja no hi és. La finestra està oberta. El vent entra dins de casa. Veig la seua silueta que arriba al Riu. Què pensa fer? Córrec, però arribe tard. Ella ja ha descansat. Dorm amb l’amor de la seua vida.
Està asseguda al sofà vermell. La mirada fixa a la finestra. Eixa finestra que va directament al Riu. No fa cap moviment. No fa soroll. Ara li portaré una tassa de llet ben calenta. I m’asseuré al seu costat.
La tassa cau a terra. Ella ja no hi és. La finestra està oberta. El vent entra dins de casa. Veig la seua silueta que arriba al Riu. Què pensa fer? Córrec, però arribe tard. Ella ja ha descansat. Dorm amb l’amor de la seua vida.
Maria Carme Enguix Palomares, 2n BATX. B
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.