Sempre que passava pel costat del riu es quedava contemplant-lo amb admiració. Tenia la ment plena d'un fum de metàfores sobre el riu, però la que mantenia amb més fermesa era la que feia que interpretara el curs del riu com el curs de la vida. Naixem, anem creixent i avançant pel riu fins aplegar al final, és a dir, a la mort. Quan explicava aquesta metàfora a Pau, a ell se li posaven els pèls de punta, doncs s'atemoria només de pensar que algun dia tot s'acabaria. A ella, en canvi, la mort no era una cosa que li llevara la son. És per això que un dia, sense cap motiu, es va deixar portar per l'admiració que li causava el riu i es va llançar a l'aigua sense pensar-ho dues vegades. El que no sabia era que la seua mort desencadenaria una sèrie de successos increïbles relacionats amb el riu.
Inés Castelló Gómez 2n BAT. A
IES Jaume II El Just. Tavernes de la Valldigna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.