26 de febr. 2019

IES Malilla

Mentre ens trobàvem al poble per les festes de Sant Antoni, després de la processó es va acostar cap a mi Nativitat, que em va contar el que li havia passat al seu home.Em va dir molt tristament, que al seu home també se’l varen endur de la mateixa manera que al meu. Em digué que des d’aleshores no l’ha vist mai més i que per molt que pregunta ningú no li diu res, tan sols li diuen que el seu home està “perdut” i que, per tant, no es pot considerar que siga vídua. En dir-me tot això també em varen entrar ganes de plorar per la pena que em donava, però em vaig contindre ja que ens podíem considerar uns privilegiats, que almenys nosaltres sí que sabíem que el meu marit estava mort, i perquè aixó li podia sentar mal. Em va contar també que a causa que no la consideraven vídua, varen decidir enviar el seu fill cap a l’África, on ella pensava que el podien matar, i que ja sense ell la seua família podia morir de fam. A tot això no vaig saber què respondre i, adolorida per la situació, tan sols vaig poder renyir el meu fill. Raquel Mora Cortés 1-A IES MALILLA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.